Heisenberg, la papallona caòtica i les cintes de color al manillar de la meva bicicleta.

L'altre Heisenberg

L’any 1927 el físic alemany Werner Heisenberg va formular el seu conegut principi d’incertesa; aquest afirma que és impossible especificar amb exactitud i al mateix temps la posició i el moment lineal d’una partícula; altrament dit, hom no pot mesurar la posició d’una partícula sense influenciar, sense causar una pertorbació en la velocitat d’aquesta partícula. (Javier Alonso, Carlos; Historia básica de la ciencia. Ediciones Universidad de Navarra, S.A., Barañáin, España)

En llegir el text sobre la teoria del caos vaig recordar aquest principi d’incertesa; la papallona i el terratrèmol són les metàfores d’una incertesa, un inici sense destí ni final conegut, com les conseqüències d’un post a un blog, per molt modest que aquest sigui.

Em va agradar molt el càustic comentari de Lovink (Moreno, Isidro; Escritura hipermedia y lectoautores) dient que obrir un blog és quasi com posar cintes de colors al manillar de la bicicleta per tal de distingir-se de la resta de ciclistes. I ara que hi penso, no és això el que he fet amb un encapçalament tan pretensiós? Espero que la meva capacitat de vòrtex sigui tan limitada com la meva manya per escriure posts!

Ens llegim prest amb Foucault, l’arqueologia i el rizoma de Deleuze i Guattari però de moment us deixo aquesta frase que de Deleuze en la seva entrada a la Vikipèdia; a que sona a hipertext?

La anarquía y la unidad son una sola y misma cosa, no la unidad de lo Uno, sino una más extraña unidad que sólo se reclama de lo múltiple.

P.D.

Parlant d’Heisenberg… què bona era Breaking Bad!

http://es.wikipedia.org/wiki/Gilles_Deleuze

http://www.astromia.com/biografias/heisenberg.htm

http://networkcultures.org/geert/

Heisenberg, la papallona caòtica i les cintes de color al manillar de la meva bicicleta.

Un comentario en “Heisenberg, la papallona caòtica i les cintes de color al manillar de la meva bicicleta.

  1. I per què no ser un xic pretenciós? Diuent que el caos «…és estable i sempre canviant…» i que d’alguna forma les persones, malgrat ser les mateixes, estem sempre renovant-nos. No seria pitjor no fer allò que volem o que ens agrada? No experimentar constantment noves sensacions, com ara l’hipertext? El més important, crec jo, és que has volgut fer-ho, has pogut fer-ho i ho has fet, i si cada acte que realitzem ens fa nous doncs benvingut el caos i benvinguda la renovació. Sempre és millor ser una papallona que una mosca. Salut.

    Me gusta

Deja un comentario