Tot i que estic hipertextualment esgotat, no puc negar que no he cuidat prou aquest blog; tot i que posar-hi remei a última hora contravé alguns dels principis que s’ha de cuidar en aquests tipus d’espai – l’actualització freqüent, per exemple – crec que encara seré a temps de ressaltar alguns dels conceptes que més m’han sobtat dels textos llegits i que m’han fet replantejar-me alguns prejudicis; també n’he confirmat d’altres, ja que com diu la gran frase de Lincoln (llegida al text de Núria Almirón) «és possible enganar a algunes persones tot el temps, però no és possible enganar a tothom tot el temps»: impremta, t’estimo!
Dic que provaré de fer alguns posts sobre conceptes (teoria del caos, Lakoff i la seva hipocognicio, Damasio, Focault i els micropoders, etc…) però no vull començar per un concepte, sinó per una sensació latent: hipertext és llibertat, retornar a la oralitat, trencar la linealitat; impremta és el cercle tancat, és privacitat, és el canon i, com diu Ong en el text de Carlos Moreno Literatura e hipertexto «…es la imprenta la que trae la ciencia moderna y la literatura, la primera hacia el anonimato objetivo y la segunda hacia la propiedad y el sentido autorizado.» I el meu ciberjo es demana… i?
Seguirem… (mentre em barallo amb l’AntConc)
Escriptura hipertextual - uoc - xisco melis 
ens tota la raó!! portar un blog al dia dona molta feinada!! perquè en pricnipi pense, que només són qustre ratlles. Però tot el treball previ de pensar tema, cercar informació i més és molt complexe però al final crec que en certa manera gratificant.
Me gustaMe gusta