Les fredes dades (producte de la incertesa)

Aquest és el resultat de les meves observacions. L’ordre és producte d’una agrupació lliure per temàtiques.

Anarcosindicalisme			Liberalisme
Paraula	Freqüència		Paraula	Freqüència
CNT (sindcalisme)	75		Conservador	29
Sindical/s	30		Conservadores	15
Sindicats	17		Liberal	19
Sindicats	14		Liberalismo	19
Treballadors	42		Liberales	18
Treball	21		España	22
Contra	41		Cope	20
Estat	36		Estado	19
Anarquistes	27		Contra	17
Anarquista	19		Sentencia	17
Anarquisme	11		Historia	15
Organització	26		Política	15
Organitzacions	20		Político	15
Organitzar	7		Cataluña	12
Federació	12		Derecho	12
Assemblea	16		Poder	12
Grups	12		Grupo	11
Empresa	22		Educación	8
Empreses	15		Terrorista	8
Lluita	22		Mercado	5
Societat	22
Social	17
Acció	21
Persones	21
Vaga	21
Moviment	19
Llibertari	18
Llibertaris	7
Poder	18
Autoritat	14
Política	13
Eleccions	10
Estratègia	10
Joventuts	16
Cultura	8
Pensament	8

Les conclusions

Abans de res, m’agradaria recordar uns fragments del text Hipertext i complexitat (Joan Campàs) en el qual hi podem llegir:

Ja que el coneixement s’ha de moure en aquest entorn caòtic, hem d’entendre els aspectes clau del paradigma de la complexitat – desenvolupat per Edgar Morin – i la seva possible relació amb l’hipertext. Podem esquematitzar aquest paradigma mitjançant els següents conceptes:

1. Inclusiu: el paradigma incorpora la incertesa (física, psíquica i epistemològica) i el soroll (desordre) i sap que no és possible el coneixement perfecte, sinó només una aproximació a la «realitat».

La xarxa hipertextual – la navegació per l’oceà de la informació – és, per definició, incerta, atès que el seu recorregut – que no té principi ni fi – depèn de les nostres eleccions, el que ens fa desconfiar de les nostres pròpies formes de construir el coneixement. Mai podrem recórrer tot l’hipertext.

He volgut destacar aquest fragment i, per sobre de tot, les paraules marcades amb negreta, ja que aquesta és la principal sensació que li queda a aquest blogàire després de la seva immersió en l’anàlisi lexicomètrica. Incertesa de la què ja parlava en un dels meus posts (Heisenberg) i també un cert vertigen en contemplar la immensitat d’informació que tenim al nostre abast i la impossibilitat de pair-la de forma pausada.

En la meva anàlisi he volgut comparar dos mons, o millor dit, dues formes de mirar el món, d’entendre’l. Certament el quadre que apareixerà en el proper post  permet treure alguna conclusió, però la sensació que em queda és que tota conclusió dependrà de la mirada de l’observador (incertesa). Fet aquest incís, vull remarcar alguns fets:

• La poca presència o absència de paraules essencials com: educació, col·laboració, cultura, diàleg,
• Després d’haver llegit els textos analitzats, l’absència en aquests de referències al mitjà en el què són presents: la xarxa hipertextual.
• Els famosos marcs del gran Lakoff són una realitat, i són presents a la xarxa hipertextual.

Modestament crec que el mitjà hipertextual té molt a desenvolupar, i que no es preveu, de moment, que serveixi de pont de comunicació entre postures clarament contràries: ja ho deia la tradició hermètica: com és a dalt, és a baix, i com és a baix, és a dalt. Verbi gratia, com és en el món real, ho és en el món virtual.

El reflex dels marcs contraris.

Comencem amb l’anàlisi dels contraris. En els tres blogs i en el perfil del Sr. Jiménez Losantos hi trobem algunes obvietats auto referencials, com en el cas dels anarcosindicalistes, però també alguna sorpresa. Som-hi!

La primera paraula repetida amb més freqüència és libertad (32), y no només fent referència al mitjà en el què treballa el Jiménez Losantos, sinó en diversos contextos.

Després hi trobem un seguit de paraules que passem a resumir en el següent quadre:

Paraula	Freqüència
Conservador	29
Conservadores	15
Liberal	19
Liberalismo	19
Liberales	18
España	22
Cope	20
Estado	19
Contra	17
Sentencia	17
Historia	15
Política	15
Político	15
Cataluña	12
Derecho	12
Poder	12
Grupo	11
Educación	8
Terrorista	8
Mercado	5

M’ha sorprès especialment la poca presència de la paraula mercado i de paraules relacionades amb l’economia; sobta també la gran presència dels termes auto referencials (ai, Lakoff, quanta raó tens!) i també de paraules referents a l’Estat, a Catalunya i també la paraula contra: aquesta només 17 cops i en un context molt distint al dels anarcosindicalistes.

En el proper post, les conclusions de l’anàlisi.

Salut!

Aquest del mirall soc jo??

Qui més qui manco, abans de sortir al carrer, ens fem una miradeta al mirall revisant la nostra imatge. Si no tenim un mirall i passegem o estem asseguts a una terrassa fent una cerveseta, contemplem la fauna que ens envolta i, com no, comparem la nostra pròpia imatge amb la dels altres.

La societat és plena de miralls, i els grups ideològics són molts cops refractaris al reflex del seu negatiu en el mirall del contrari. Amb vocació comparativa i empírica, fem una mirada a tres blogs d’un mitjà reconegudament conservador com és Libertad Digital, de Federico Jiménez Losantos i al seu propi perfil de la Wikipedia. Hi trobarem un think tank? Seran molt clars els marcs? Investiguem-ho I després farem la conclusió amb una comparativa amb l’anarcosindicalisme i els llibertaris…a que és divertit?

http://es.wikipedia.org/wiki/Federico_Jiménez_Losantos

http://www.ilustracionliberal.com/48/por-que-soy-liberal-conservador-florentino-portero.html

http://www.ilustracionliberal.com/48/liberal-a-fuer-de-conservador-pablo-molina.html

http://www.ilustracionliberal.com/48/por-que-ser-conservador-cuando-se-es-liberal-horacio-vazquez-rial.html

Imatge de :

https://www.linkedin.com/pulse/social-media-killing-think-tank-benjamin-alexander-de-mers

El llistat de paraules i unes primeres conclusions.

Després d’una primera mirada, a continuació teniu el llistat de les paraules que he considerat més rellevants. En lloc d’ordenar-les per major o menor freqüència, m’ha semblat interessant agrupar-les per temàtiques i, tot i ser conscient que qualsevol agrupament de paraules té un caire subjectiu, si que crec que hi descobrirem uns trets comuns: sindicalisme – treball – vaga, lluita («contra») Estat- política-societat, organització – assemblees-federació, etc.

Cadascú podrà agrupar en grups més o menys interessants o heterodoxes, però a mi el que em crida més l’atenció és la poca presència o rellevància de les paraules «cultura» i «pensament».

També considero destacable l’absència de paraules relacionades amb Internet (com ara xarxa o connectivitat) cosa que em fa pensar que, tot i la seva presència hipertextual, el món llibertari i anarcosindicalista és més d’acció i de carrer que de virtualitat.

Paraula	Freqüència
CNT (sindcalisme)	75
Sindical/s	30
Sindicats	17
Sindicats	14
Treballadors	42
Treball	21
Contra	41
Estat	36
Anarquistes	27
Anarquista	19
Anarquisme	11
Organització	26
Organitzacions	20
Organitzar	7
Federació	12
Assemblea	16
Grups	12
Empresa	22
Empreses	15
Lluita	22
Societat	22
Social	17
Acció	21
Persones	21
Vaga	21
Moviment	19
Llibertari	18
Llibertaris	7
Poder	18
Autoritat	14
Política	13
Eleccions	10
Estratègia	10
Joventuts	16
Cultura	8
Pensament	8

Una primera ullada a l’anàlisi lexicomètrica.

La primera repetició que trobem no és una paraula, sinó un acrònim: CNT. No és estrany, i per això la obviarem, ja que apareix principalment al context de la CNT de Manresa (auto-referència) i només 3 cops a la de les Joventuts llibertàries.

La segona paraula que trobem més cops repetida és treballadors, principalment també a la pàgina de la CNT  (40) i 1 a les Joventuts llibertàries i una també a la pàgina de Sapiens.

La següent repetició rellevant és, sens dubte, la paraula contra, no només per les seves evidents connotacions anarquistes i llibertàries, sinó perquè la seva repetició es produeixen 4 de les cinc opcions escollides i no apareix a la pàgina que vam anomenar, en la nostra introducció, com a més «acadèmica»: la de Sapiens. Així, podem trobar la paraula contra en frases que defineixen molt bé el marc ideològic dels blogs analitzats:

«estem en contra de l’existència de fronteres nacionals» a  Assemblea anarquista UPF.txt

«atacar aquest sistema i acabar amb ell contra tota autoritat»  a Joventuts Llibertàries.txt

«contra les retallades i el pacte social» a CNT Manresa.txt

La següent repetició no pot ser una altra que estat;  apareix indistintament amb majúscula i en minúscula designant un sistema polític o una nació , com diu el Diccionari de l’Enciclopèdia Catalana en la seva entrada dedicada al significat polític: Formació social històrica, organitzada com a unitat política amb característiques pròpies.  Apareix 36 cops i, atenció, a totes les fonts consultades.

La següent és la paraula sindical/s  que apareix en la seva forma singular 32 cops i 32 en forma plural, principalment,  però, i no és estrany, a la pàgina de la CNT Manresa.

Tot seguit, una curiositat: apareixen consecutivament dues paraules que podrien ser considerades antònims o oximorons:   anarquistes (27) + anarquista (19) i organització (26) + organitzacions (20) . Totes dues apareixen en totes les fonts consultades.

Finalment, i acabant en la frontera de les 20 repeticions, hi trobem tres paraules amb idèntiques repeticions: empresa – lluita – societat.

Crida l’atenció que la paraula empresa només apareix la CNT de Manresa, la paraula lluita apareix a totes menys a la Sàpiens  i la paraula societat apareix a totes cinc publicacions.

Ja tenim una primera mirada; en el proper post farem un recull d’aquestes dades i estructurarem una imatge que enfrontar a l’altra cara del mirall: el liberalisme i el capitalisme.

La poesia és hipertextual i Papasseit ho sabia…

La revolució, trencar amb el paradigma, rompre la linealitat: tot això és assimilable al hipertext i també a un cert tipus de poesia. El cal·ligrama, amb les seves representacions,  ens porta a una lectura que està més enllà de la linealitat, per sobre de la simple ruptura lineal, hi ha alguna cosa que viu més enllà del text. Certament em podreu dir que això passa amb qualsevol tipus de text lineal o no, però estic convençut que de la mateixa manera que la poesia no és per a tots els paladars, també ho estic que un mateix poema té un tast distint per cadascun dels seus lectors.

Pappasseit ( i d’altres, com Brossa, Apollinaire o J.V. Foix) fan amb els seus cal·ligrames o poesies visuals una revolució a la seva manera, fent que el grafisme i el significat pugui convergir (o no) a gust del lector, però fent un crit més enllà del purament textual.

Tot això, és clar, només és una teoria… o una forma de fer encaixar la poesia!

http://ca.wikipedia.org/wiki/Cal·ligrama

http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/literatura/poesia/experimentar/pantalla5.htm

El rizoma i Barthes: la innovació és la que ens fa avançar! Ciutats globalitzades i Lakoff?

Si una cosa crec haver entès en tot aquest camí hipertextual és que el lligam cultural innovador en foma de xarxa  a imitació de les connexions neuronals (Damasio) tendeix cap a l’infinit. És això desitjable? No ho sé, però trencador sí que ho és! Aquesta forma de coneixement que s’entrellaça, com els fils del rizoma de Deleuze i Guattari «sense jerarquia ni centres definits» (Vikipèdia dixit) ens igualen, ens fan formar part del conjunt i qualsevol petit «moviment» en la cadena rizomàtica tindrà (caos) conseqüències impossibles de preveure.

Alguns dels lectors d’aquestes línies ja haureu fet l’assignatura de Geografia Humana del Grau d’Humanitats; sinó, tampoc passa res, ja que és vox populi que hi ha un seguit de grans metròpolis que conformen – també – una xarxa de globalització, essent cadascuna d’elles un dels nodes que mantenen unides aquestes xarxes. És la globalització hipertextual? És la innovació, com diu Barthes, la que ens fa avançar? Potser sí, però reconeixereu que no totes les xarxes, ni totes les innovacions garanteixen que aquests avenços siguin positius. De fet és en aquests nodes jerarquitzats de la xarxa de globalització econòmica i informativa on es creen mols dels marcs dels què ens parla Lakoff, o també dels micropoders  que són els frens, molts cops de la nostra pròpia realització.

El rizoma és una cadena que fa més forta la individualitat, però també pot ser, alhora, un fre i convertir-nos en una baula més de la cadena que ens lliga al poder.

Crec que el proper post serà…

Era                        Papasseit

hipertextual ?

Els cal·ligrames.

Potser sí                              però no

ho

sabia.

Entrevista a Barthes (que ja haureu vist si heu fet Pensament filosòfic i científic contemporani)

Un consell: si esteu deixant de fumar i teniu, com jo, la voluntat d’un canari, no mireu l’entrevista!

http://michelfoucault1.blogspot.com.es

http://ca.wikipedia.org/wiki/Rizoma

Rizoma

Heisenberg, la papallona caòtica i les cintes de color al manillar de la meva bicicleta.

L’any 1927 el físic alemany Werner Heisenberg va formular el seu conegut principi d’incertesa; aquest afirma que és impossible especificar amb exactitud i al mateix temps la posició i el moment lineal d’una partícula; altrament dit, hom no pot mesurar la posició d’una partícula sense influenciar, sense causar una pertorbació en la velocitat d’aquesta partícula. (Javier Alonso, Carlos; Historia básica de la ciencia. Ediciones Universidad de Navarra, S.A., Barañáin, España)

En llegir el text sobre la teoria del caos vaig recordar aquest principi d’incertesa; la papallona i el terratrèmol són les metàfores d’una incertesa, un inici sense destí ni final conegut, com les conseqüències d’un post a un blog, per molt modest que aquest sigui.

Em va agradar molt el càustic comentari de Lovink (Moreno, Isidro; Escritura hipermedia y lectoautores) dient que obrir un blog és quasi com posar cintes de colors al manillar de la bicicleta per tal de distingir-se de la resta de ciclistes. I ara que hi penso, no és això el que he fet amb un encapçalament tan pretensiós? Espero que la meva capacitat de vòrtex sigui tan limitada com la meva manya per escriure posts!

Ens llegim prest amb Foucault, l’arqueologia i el rizoma de Deleuze i Guattari però de moment us deixo aquesta frase que de Deleuze en la seva entrada a la Vikipèdia; a que sona a hipertext?

La anarquía y la unidad son una sola y misma cosa, no la unidad de lo Uno, sino una más extraña unidad que sólo se reclama de lo múltiple.

P.D.

Parlant d’Heisenberg… què bona era Breaking Bad!

http://es.wikipedia.org/wiki/Gilles_Deleuze

http://www.astromia.com/biografias/heisenberg.htm

http://networkcultures.org/geert/

VISCA GUTENBERG !!

Tot i que estic hipertextualment esgotat, no puc negar que no he cuidat prou aquest blog; tot i que posar-hi remei a última hora contravé alguns dels principis que s’ha de cuidar en aquests tipus d’espai – l’actualització freqüent, per exemple – crec que encara seré a temps de ressaltar alguns dels conceptes que més m’han sobtat dels textos llegits i que m’han fet replantejar-me alguns prejudicis; també n’he confirmat d’altres, ja que com diu la gran frase de Lincoln (llegida al text de Núria Almirón) «és possible enganar a algunes persones tot el temps, però no és possible enganar a tothom tot el temps»: impremta, t’estimo!

Dic que provaré de fer alguns posts sobre conceptes (teoria del caos, Lakoff i la seva hipocognicio, Damasio, Focault i els micropoders, etc…) però no vull començar per un concepte, sinó per una sensació latent: hipertext és llibertat, retornar a la oralitat, trencar la linealitat; impremta és el cercle tancat, és privacitat, és el canon i, com diu Ong en el text de Carlos Moreno Literatura e hipertexto «…es la imprenta la que trae la ciencia moderna y la literatura, la primera hacia el anonimato objetivo y la segunda hacia la propiedad y el sentido autorizado.» I el meu ciberjo es demana… i?

Seguirem… (mentre em barallo amb l’AntConc)

http://www.biografiasyvidas.com/monografia/gutenberg/