Les fredes dades (producte de la incertesa)

Aquest és el resultat de les meves observacions. L’ordre és producte d’una agrupació lliure per temàtiques.

Anarcosindicalisme Liberalisme
Paraula Freqüència Paraula Freqüència
CNT (sindcalisme) 75 Conservador 29
Sindical/s 30 Conservadores 15
Sindicats 17 Liberal 19
Sindicats 14 Liberalismo 19
Treballadors 42 Liberales 18
Treball 21 España 22
Contra 41 Cope 20
Estat 36 Estado 19
Anarquistes 27 Contra 17
Anarquista 19 Sentencia 17
Anarquisme 11 Historia 15
Organització 26 Política 15
Organitzacions 20 Político 15
Organitzar 7 Cataluña 12
Federació 12 Derecho 12
Assemblea 16 Poder 12
Grups 12 Grupo 11
Empresa 22 Educación 8
Empreses 15 Terrorista 8
Lluita 22 Mercado 5
Societat 22
Social 17
Acció 21
Persones 21
Vaga 21
Moviment 19
Llibertari 18
Llibertaris 7
Poder 18
Autoritat 14
Política 13
Eleccions 10
Estratègia 10
Joventuts 16
Cultura 8
Pensament 8
Anuncios
Les fredes dades (producte de la incertesa)

Les conclusions

1200702290

Abans de res, m’agradaria recordar uns fragments del text Hipertext i complexitat (Joan Campàs) en el qual hi podem llegir:

Ja que el coneixement s’ha de moure en aquest entorn caòtic, hem d’entendre els aspectes clau del paradigma de la complexitat – desenvolupat per Edgar Morin – i la seva possible relació amb l’hipertext. Podem esquematitzar aquest paradigma mitjançant els següents conceptes:

  1. Inclusiu: el paradigma incorpora la incertesa (física, psíquica i epistemològica) i el soroll (desordre) i sap que no és possible el coneixement perfecte, sinó només una aproximació a la “realitat”.

La xarxa hipertextual – la navegació per l’oceà de la informació – és, per definició, incerta, atès que el seu recorregut – que no té principi ni fi – depèn de les nostres eleccions, el que ens fa desconfiar de les nostres pròpies formes de construir el coneixement. Mai podrem recórrer tot l’hipertext.

He volgut destacar aquest fragment i, per sobre de tot, les paraules marcades amb negreta, ja que aquesta és la principal sensació que li queda a aquest blogàire després de la seva immersió en l’anàlisi lexicomètrica. Incertesa de la què ja parlava en un dels meus posts (Heisenberg) i també un cert vertigen en contemplar la immensitat d’informació que tenim al nostre abast i la impossibilitat de pair-la de forma pausada.

En la meva anàlisi he volgut comparar dos mons, o millor dit, dues formes de mirar el món, d’entendre’l. Certament el quadre que apareixerà en el proper post  permet treure alguna conclusió, però la sensació que em queda és que tota conclusió dependrà de la mirada de l’observador (incertesa). Fet aquest incís, vull remarcar alguns fets:

  • La poca presència o absència de paraules essencials com: educació, col·laboració, cultura, diàleg,
  • Després d’haver llegit els textos analitzats, l’absència en aquests de referències al mitjà en el què són presents: la xarxa hipertextual.
  • Els famosos marcs del gran Lakoff són una realitat, i són presents a la xarxa hipertextual.

Modestament crec que el mitjà hipertextual té molt a desenvolupar, i que no es preveu, de moment, que serveixi de pont de comunicació entre postures clarament contràries: ja ho deia la tradició hermètica: com és a dalt, és a baix, i com és a baix, és a dalt. Verbi gratia, com és en el món real, ho és en el món virtual.

Les conclusions

El reflex dels marcs contraris.

Comencem amb l’anàlisi dels contraris. En els tres blogs i en el perfil del Sr. Jiménez Losantos hi trobem algunes obvietats auto referencials, com en el cas dels anarcosindicalistes, però també alguna sorpresa. Som-hi!

La primera paraula repetida amb més freqüència és libertad (32), y no només fent referència al mitjà en el què treballa el Jiménez Losantos, sinó en diversos contextos.

JL1

Després hi trobem un seguit de paraules que passem a resumir en el següent quadre:

Paraula Freqüència
Conservador 29
Conservadores 15
Liberal 19
Liberalismo 19
Liberales 18
España 22
Cope 20
Estado 19
Contra 17
Sentencia 17
Historia 15
Política 15
Político 15
Cataluña 12
Derecho 12
Poder 12
Grupo 11
Educación 8
Terrorista 8
Mercado 5

M’ha sorprès especialment la poca presència de la paraula mercado i de paraules relacionades amb l’economia; sobta també la gran presència dels termes auto referencials (ai, Lakoff, quanta raó tens!) i també de paraules referents a l’Estat, a Catalunya i també la paraula contra: aquesta només 17 cops i en un context molt distint al dels anarcosindicalistes.

En el proper post, les conclusions de l’anàlisi.

Salut!

El reflex dels marcs contraris.

Aquest del mirall soc jo??

think tank

Qui més qui manco, abans de sortir al carrer, ens fem una miradeta al mirall revisant la nostra imatge. Si no tenim un mirall i passegem o estem asseguts a una terrassa fent una cerveseta, contemplem la fauna que ens envolta i, com no, comparem la nostra pròpia imatge amb la dels altres.

La societat és plena de miralls, i els grups ideològics són molts cops refractaris al reflex del seu negatiu en el mirall del contrari. Amb vocació comparativa i empírica, fem una mirada a tres blogs d’un mitjà reconegudament conservador com és Libertad Digital, de Federico Jiménez Losantos i al seu propi perfil de la Wikipedia. Hi trobarem un think tank? Seran molt clars els marcs? Investiguem-ho I després farem la conclusió amb una comparativa amb l’anarcosindicalisme i els llibertaris…a que és divertit?

http://es.wikipedia.org/wiki/Federico_Jiménez_Losantos

http://www.ilustracionliberal.com/48/por-que-soy-liberal-conservador-florentino-portero.html

http://www.ilustracionliberal.com/48/liberal-a-fuer-de-conservador-pablo-molina.html

http://www.ilustracionliberal.com/48/por-que-ser-conservador-cuando-se-es-liberal-horacio-vazquez-rial.html

Imatge de :

https://www.linkedin.com/pulse/social-media-killing-think-tank-benjamin-alexander-de-mers

Aquest del mirall soc jo??

El llistat de paraules i unes primeres conclusions.

Després d’una primera mirada, a continuació teniu el llistat de les paraules que he considerat més rellevants. En lloc d’ordenar-les per major o menor freqüència, m’ha semblat interessant agrupar-les per temàtiques i, tot i ser conscient que qualsevol agrupament de paraules té un caire subjectiu, si que crec que hi descobrirem uns trets comuns: sindicalisme – treball – vaga, lluita (“contra”) Estat- política-societat, organització – assemblees-federació, etc.

Cadascú podrà agrupar en grups més o menys interessants o heterodoxes, però a mi el que em crida més l’atenció és la poca presència o rellevància de les paraules “cultura” i “pensament”.

També considero destacable l’absència de paraules relacionades amb Internet (com ara xarxa o connectivitat) cosa que em fa pensar que, tot i la seva presència hipertextual, el món llibertari i anarcosindicalista és més d’acció i de carrer que de virtualitat.

Paraula Freqüència
CNT (sindcalisme) 75
Sindical/s 30
Sindicats 17
Sindicats 14
Treballadors 42
Treball 21
Contra 41
Estat 36
Anarquistes 27
Anarquista 19
Anarquisme 11
Organització 26
Organitzacions 20
Organitzar 7
Federació 12
Assemblea 16
Grups 12
Empresa 22
Empreses 15
Lluita 22
Societat 22
Social 17
Acció 21
Persones 21
Vaga 21
Moviment 19
Llibertari 18
Llibertaris 7
Poder 18
Autoritat 14
Política 13
Eleccions 10
Estratègia 10
Joventuts 16
Cultura 8
Pensament 8
El llistat de paraules i unes primeres conclusions.

Una primera ullada a l’anàlisi lexicomètrica.

La primera repetició que trobem no és una paraula, sinó un acrònim: CNT. No és estrany, i per això la obviarem, ja que apareix principalment al context de la CNT de Manresa (auto-referència) i només 3 cops a la de les Joventuts llibertàries.

image1

La segona paraula que trobem més cops repetida és treballadors, principalment també a la pàgina de la CNT  (40) i 1 a les Joventuts llibertàries i una també a la pàgina de Sapiens.

imgros2

La següent repetició rellevant és, sens dubte, la paraula contra, no només per les seves evidents connotacions anarquistes i llibertàries, sinó perquè la seva repetició es produeixen 4 de les cinc opcions escollides i no apareix a la pàgina que vam anomenar, en la nostra introducció, com a més “acadèmica”: la de Sapiens. Així, podem trobar la paraula contra en frases que defineixen molt bé el marc ideològic dels blogs analitzats:

“estem en contra de l’existència de fronteres nacionals” a  Assemblea anarquista UPF.txt

“atacar aquest sistema i acabar amb ell contra tota autoritat”  a Joventuts Llibertàries.txt

“contra les retallades i el pacte social” a CNT Manresa.txt

contra1 contra2

La següent repetició no pot ser una altra que estat;  apareix indistintament amb majúscula i en minúscula designant un sistema polític o una nació , com diu el Diccionari de l’Enciclopèdia Catalana en la seva entrada dedicada al significat polític: Formació social històrica, organitzada com a unitat política amb característiques pròpies.  Apareix 36 cops i, atenció, a totes les fonts consultades.

estat1

La següent és la paraula sindical/s  que apareix en la seva forma singular 32 cops i 32 en forma plural, principalment,  però, i no és estrany, a la pàgina de la CNT Manresa.

Tot seguit, una curiositat: apareixen consecutivament dues paraules que podrien ser considerades antònims o oximorons:   anarquistes (27) + anarquista (19) i organització (26) + organitzacions (20) . Totes dues apareixen en totes les fonts consultades.

Finalment, i acabant en la frontera de les 20 repeticions, hi trobem tres paraules amb idèntiques repeticions: empresa – lluita – societat.

Crida l’atenció que la paraula empresa només apareix la CNT de Manresa, la paraula lluita apareix a totes menys a la Sàpiens  i la paraula societat apareix a totes cinc publicacions.

Ja tenim una primera mirada; en el proper post farem un recull d’aquestes dades i estructurarem una imatge que enfrontar a l’altra cara del mirall: el liberalisme i el capitalisme.

Una primera ullada a l’anàlisi lexicomètrica.

La poesia és hipertextual i Papasseit ho sabia…

220px-Cal·ligrama_vaixell

La revolució, trencar amb el paradigma, rompre la linealitat: tot això és assimilable al hipertext i també a un cert tipus de poesia. El cal·ligrama, amb les seves representacions,  ens porta a una lectura que està més enllà de la linealitat, per sobre de la simple ruptura lineal, hi ha alguna cosa que viu més enllà del text. Certament em podreu dir que això passa amb qualsevol tipus de text lineal o no, però estic convençut que de la mateixa manera que la poesia no és per a tots els paladars, també ho estic que un mateix poema té un tast distint per cadascun dels seus lectors.

Pappasseit ( i d’altres, com Brossa, Apollinaire o J.V. Foix) fan amb els seus cal·ligrames o poesies visuals una revolució a la seva manera, fent que el grafisme i el significat pugui convergir (o no) a gust del lector, però fent un crit més enllà del purament textual.

Tot això, és clar, només és una teoria… o una forma de fer encaixar la poesia!

http://ca.wikipedia.org/wiki/Cal·ligrama

http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/literatura/poesia/experimentar/pantalla5.htm

La poesia és hipertextual i Papasseit ho sabia…