La poesia és hipertextual i Papasseit ho sabia…

La revolució, trencar amb el paradigma, rompre la linealitat: tot això és assimilable al hipertext i també a un cert tipus de poesia. El cal·ligrama, amb les seves representacions,  ens porta a una lectura que està més enllà de la linealitat, per sobre de la simple ruptura lineal, hi ha alguna cosa que viu més enllà del text. Certament em podreu dir que això passa amb qualsevol tipus de text lineal o no, però estic convençut que de la mateixa manera que la poesia no és per a tots els paladars, també ho estic que un mateix poema té un tast distint per cadascun dels seus lectors.

Pappasseit ( i d’altres, com Brossa, Apollinaire o J.V. Foix) fan amb els seus cal·ligrames o poesies visuals una revolució a la seva manera, fent que el grafisme i el significat pugui convergir (o no) a gust del lector, però fent un crit més enllà del purament textual.

Tot això, és clar, només és una teoria… o una forma de fer encaixar la poesia!

http://ca.wikipedia.org/wiki/Cal·ligrama

http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/literatura/poesia/experimentar/pantalla5.htm

El rizoma i Barthes: la innovació és la que ens fa avançar! Ciutats globalitzades i Lakoff?

Si una cosa crec haver entès en tot aquest camí hipertextual és que el lligam cultural innovador en foma de xarxa  a imitació de les connexions neuronals (Damasio) tendeix cap a l’infinit. És això desitjable? No ho sé, però trencador sí que ho és! Aquesta forma de coneixement que s’entrellaça, com els fils del rizoma de Deleuze i Guattari «sense jerarquia ni centres definits» (Vikipèdia dixit) ens igualen, ens fan formar part del conjunt i qualsevol petit «moviment» en la cadena rizomàtica tindrà (caos) conseqüències impossibles de preveure.

Alguns dels lectors d’aquestes línies ja haureu fet l’assignatura de Geografia Humana del Grau d’Humanitats; sinó, tampoc passa res, ja que és vox populi que hi ha un seguit de grans metròpolis que conformen – també – una xarxa de globalització, essent cadascuna d’elles un dels nodes que mantenen unides aquestes xarxes. És la globalització hipertextual? És la innovació, com diu Barthes, la que ens fa avançar? Potser sí, però reconeixereu que no totes les xarxes, ni totes les innovacions garanteixen que aquests avenços siguin positius. De fet és en aquests nodes jerarquitzats de la xarxa de globalització econòmica i informativa on es creen mols dels marcs dels què ens parla Lakoff, o també dels micropoders  que són els frens, molts cops de la nostra pròpia realització.

El rizoma és una cadena que fa més forta la individualitat, però també pot ser, alhora, un fre i convertir-nos en una baula més de la cadena que ens lliga al poder.

Crec que el proper post serà…

Era                        Papasseit

hipertextual ?

Els cal·ligrames.

Potser sí                              però no

ho

sabia.

Entrevista a Barthes (que ja haureu vist si heu fet Pensament filosòfic i científic contemporani)

Un consell: si esteu deixant de fumar i teniu, com jo, la voluntat d’un canari, no mireu l’entrevista!

http://michelfoucault1.blogspot.com.es

http://ca.wikipedia.org/wiki/Rizoma

Rizoma